Buried, la pel·lícula dels mil noms

Ara que ja sé dir penícula, ara en diuen flim!

Amb motiu dels premis Goya, que han premiat la pel·lícula Buried, alguna gent descobrirà la raresa que aquest mot anglès es pronunciï berid i no de qualsevol altra manera més previsible com byurid o barid. De fet, per la ràdio no l'he sentida ben pronunciada ni un sol cop.

Certament, les variants tant en la realització de la primera vocal (la 'u') com de la 'ie' de la següent síl·laba donen un marge de 8 possibilitats, que serien 24 si entenem que la 'r' es pot fer simple, doble o anglesa.

Però la vocal trampa és sens dubte la 'u', que en anglès se sol pronunciar de cinc maneres:

• u: put
• iu: museum
• ə (vocal neutra): museum
• a (la nostra a): cut
• so absent (com una neutra més tancada pràcticament nul·la): urban

més una sisena i excepcional manera:

• e: bury

I encara una setena i també excepcional manera que torna a trencar la seva regularitat (dins del que cap!!):

• i: busy / business

Sapiguem a què es deuen aquestes anomalies:

Why does bury rhyme with berry and not with jury? The answer goes back to early English times. The late Old English form of the verb bury was byrgan, pronounced approximately (bür'yən). During Middle English times this (ü) sound changed, but with different results in different regions of England: to (ʊ) as in put in the Midlands, to (ĭ) as in pit in southern England, or to (ĕ) as in pet in southeast England. London is located in the East Midlands, but because of its central location and its status as the capital, its East Midlands dialect was influenced by southern (Saxon) and southeastern (Kentish) dialects. The normal East Midlands development of (ü) was (ʊ), spelled u. Because scribes from the East Midlands pronounced the word with this vowel they tended to spell the word with a u, and this spelling became standard when spellings were fixed after the introduction of printing. The word's pronunciation, however, is southeastern. Bury is the only word in Modern English with a Midlands spelling and a southeastern pronunciation. Similarly, the word busy, from Old English bysig, bisig, and its verbbysgian, bisgian, "to employ," is spelled with the East Midlands dialect u, but pronounced with the southern (Saxon) development of (ü), (ĭ).
http://www.answers.com/topic/bury

No ens ha d'estranyar que en diferents territoris l'evolució d'una pronúncia sigui diferent tot i ser una única llengua. En català també tenim varietats en les pronúncies. Vegem-ne dues:

a) La 1a persona del singular d'indicatiu, pronunciada: canto, cantu, cant, cante, canti (i encara càntut, càntuc...)

b) Moltes 'e' tòniques, que es fan tancades en valencià, neutres en mallorquí, i obertes en central.

Però aquestes variants són regulars en els seus àmbits d'aplicació. El cas de bury i busy respon a uns estranys creuaments de variants.