Per exemple: gerund es pronucia com si diguéssim jèrənd, mentre que el seu derivat gerundial es faria jəràndiəl. És a dir: quan la 'è' o la 'a' (escrita 'u' en anglès) es troben en posició àtona es relaxen i es pronuncien 'ə'.
Es tracta senzillament de relaxar la pronúncia de les vocals que no tenen la tonicitat (stress). Algú ho troba una dificultat insuperable? No pas un català oriental, ja que en anglès no fan res diferent del que fem en la nostra llengua. Diem terra (tèrrə) i fem el derivat terrassa (tərràsə), fent el mateix tipus de neutralització o relaxament de vocals que es fa en anglès!
Es tracta senzillament de relaxar la pronúncia de les vocals que no tenen la tonicitat (stress). Algú ho troba una dificultat insuperable? No pas un català oriental, ja que en anglès no fan res diferent del que fem en la nostra llengua. Diem terra (tèrrə) i fem el derivat terrassa (tərràsə), fent el mateix tipus de neutralització o relaxament de vocals que es fa en anglès!
Tenir aquesta habilitat és una de les bases per a una bona pronúncia de l'anglès. Però en anglès també relaxen altres vocals, com ara la 'i', convertint-la igualment en una 'ə'. Per exemple, per a dir "silicon controlled rectifier" cal dir ′siləkən kən′trōld ′rektə′fīər. És a dir, una neutralització massiva!
D'aquest so tant neutre (ocupa la posició central de tot el sistema vocàlic) en anglès en diuen schwa i en català en diem la vocal neutra. Quina llàstima que quan de petit em van començar a ensenyar anglès, un professor espanyol s'esforçava a explicar-nos que aquest estrany so de la llengua anglesa l'havíem de fer posant la boca i la llengua no sé com... Tan ràpid que hauríem avançat si ens hagués dit que era aquell mateix so que ell ens prohibia de fer a classe quan s'inseria en una paraula catalana! Per cert, que no ho sabíem (ni sabíem que es deia vocal neutra) perquè encara no ens era permès d'estudiar la nostra llengua.
Tornem a l'anglès: la diferència és que en català el relaxament de les vocals es fa de manera absolutament previsible i regular mentre que en anglès et pots deixar endur per la intuïció (amb el risc d'errar-la del tot!)
El que és evident que és que, per a un català aprenent anglès, partir del català seria molt més fàcil, pràcic i econòmic que això que fan les acadèmies d'anglès que ens fan aprendre anglès a partir del castellà. Sorprenent professionalitat!
La neutralització avança continuously
La neutralització és un procés viu. En català neutralitzem qualsevol innovació lèxica, per bé que amb algunes excepcions: la força comunicativa actual aplicada a les marques comercials fa que la majoria de la gent digui GasNatural Fenosa sense neutralitzar Fenosa. O també tenim alguns mots refractaris a la neutralització, alguns cultismes femenins acabats en -e com ara classe.
El que és evident que és que, per a un català aprenent anglès, partir del català seria molt més fàcil, pràcic i econòmic que això que fan les acadèmies d'anglès que ens fan aprendre anglès a partir del castellà. Sorprenent professionalitat!
La neutralització avança continuously
La neutralització és un procés viu. En català neutralitzem qualsevol innovació lèxica, per bé que amb algunes excepcions: la força comunicativa actual aplicada a les marques comercials fa que la majoria de la gent digui GasNatural Fenosa sense neutralitzar Fenosa. O també tenim alguns mots refractaris a la neutralització, alguns cultismes femenins acabats en -e com ara classe.
En anglès, observem com la neutralització de la 'u' fa que una paraula com continuous, tradicionalment pronunciada kən-tĭn-yū-əs, alguns ja pronunciïn kən-tĭn-yə-wəs, afegint-s'hi, a més, una w per a separar la pronúncia de les dues ə.
La intuició fa que en català també neutralitzem anòmalament mots com telèfon, amb una pronúncia təlèfən, com si fos *telèfen.
Nota: sols hem parlat de la principal neutralització, la que porta algunes vocals cap a una pronúncia central (ə), entre la 'o' i la 'e', i més tancada que una 'a'. És a dir, no hem fet referència que el català central també neutralitza la 'o' neutra en 'u'. O que l'anglès tenen altres maneres de fer això que en podem dir relaxament de les vocals.
Crec que ja ho vaig comentar en el seu dia, però passa exactament el mateix quan et volen ensenyar les hores en alemany.
ResponEliminaEl profe d'alemany ens va estar mentalitzant durant un quart d'hora del difícil que seria d'entendre, bàsicament, que deixessim la ment en blanc i fessim un gran esforç per acceptar "un canvi de paradigma", per acabar dient-nos que, en alemany, 7:30 es diu "halb-acht" (mig-vuit) i 7:15 i 7:45 es diuen ...(tambors)..."ein-viertel-acht" (un quart de vuit) i "drei-viertele-acht" (tres quarts de vuit)!
Pau