Diuen que ha estat un fracàs i que no servirà per lluitar contra l'escalfament del Planeta. Doncs aquesta haurà estat la cimera de la metàtesi. La metàtesi és un fenomen fonètic que consisteix en un canvi d'ordre dels sons d'un mot. I aquesta cimera no haurà servit per a lluitar contra l'escalfament sinó per aprofundir en l'esclafament.
- Escalfar prové del llatí vulgar *calefare, reducció del ll. calefacĕre
- Esclafar té origen onomatopeic]
Altres metàtesis en català, extretes de la viquipèdia:
- AQVILA > àguila > àliga
- EQVA > egua > euga
- CICCVS > xic > xicalla > quitxalla
També s'accepten les dues formes òbila i òliba, tot i que la segona és la metatètica (el mot prové del gòtic owwul).
- El diccionari només accepta la forma metatètica (la que apareix en segon lloc):
- BOREAS > bòria > boira (la forma no metatètica bòria es conserva a l'Alguer, en alguns llocs de l'occidental) i, com a catalanisme, al dialecte murcià).
- ESTIS > (tu) est > (tu) ets (est s'usava a l'edat mitjana)
- FRVMENTVM > froment > forment (=blat, mot del qual deriven Formentor i Formentera; froment s'usava a l'edat mitjana)
- TEMPERARE > temprar > trempar (temprar s'usava a l'edat mitjana)
- El diccionari només accepta la forma no metatètica (la que apareix en primer lloc):
- GNIFF(et) > ganivet > gavinet
- PAVPEREM > pobre > probe
- PIPEROTVS > pebrot > prebot
- Metàtesis d'abast dialectal (cap no apareix al diccionari):
- aire > arie (a l'Alguer i en alguns llocs de l'occidental)
- fadrí > fradí (Mallorca)
- padrí > pradí (Mallorca)
- aigua > àui[g]a (València)
- fàbrica > fràbica (Barcelona, antigament)
- Metàtesis produïdes en el pas del llatí clàssic al vulgar:
- AREA > *AERA > era (substantiu)
- CROCODILLVS > *COCODRILVS > cocodril
- FABRICA > *FARBICA > farga (1)
- FERIA > *FEIRA > fira
- PERSICVS > *PRESICVS > préssec
- PHASIANVS > *FAISANV > faisà
(1). Devien conviure la forma metatètica *FARBICA, que dóna farga, i la primitiva FABRICA, que dóna forja (FABRICA > faurica > forja)
BOREAS > bòria > boira (la forma no metatètica bòria es conserva a l'Alguer, en alguns llocs de l'occidental) i, com a catalanisme, al dialecte murcià).
ResponEliminaSegún usted "boria" existe en murciano por "catalanismo", yo le pido que en la opción de "Reaccions" incluya la casilla de "dedícate a la filología"-
"boria" al igual que la otra formas dadas en murciano, "borea" (por abertura de /i/ hasta /e/) y "boira" (por metátesis regresiva de /i/) proceden de latino BOREAS y fue transmitido al murciano a través del romance.
Si por algunos ideólogos y eufóricos del catalanismo fuera, dirían que hasta el barrio medieval de la Arrixaca recién descubierto tiene un orígen catalán. Menos mal que a Muntaner no se le dió por exager más de lo que lo hizo.
La influencia del catalán en el murciano no es muy grande pero está documentado que existe. Los datos aportados que le desagradan están sacados de la wikipedia, como se ve en los enlaces, pero corresponden a información comunmente aceptada por la filología. Desconozco si el caso de Boreas es discutible pero me parece que su argumentación y su interés es más político que filológico. Lamento que tan a menudo los argumentos de los españoles respecto a los catalanes vengan teñidos con desprecio y siempre bajo la consideración de derecho de conquista. La cosas se pueden analizar de diversas maneras, siempre con tolerancia y voluntad científica de encontrar la verdad o lo que más se le pueda aproximar. En el enlace http://ca.wikipedia.org/wiki/Dialecte_murci%C3%A0 encontrará lo que pone la viquipèdia sobre el murciano y que me parece razonable.
ResponElimina