Acabo de sentir al Canal 33 que feien referència a algun grup coral anglès i per pronunciar el mot choir (cor en anglès) han llegit literalment txoir!
No negarem que és un mot de pronúncia anti-intuïtiva. I de fet il·lògica! Però els mateixos redactors de la notícia li podrien haver anotat al marge: compte, que es pronuncia quàia o kwàia.
De fet, en anglès antic s'escrivia quire, mot que ja comportaria aquesta pronúncia, però per algun motiu van decidir recuperar una escriptura més culta, que reflectís més l'origen llatí. Sense adoptar plenament el chorus, van quedar-se amb un estrany choir.
L'etimologia ens diu que prové del Middle English quer, quire, from Old French cuer, from Medieval Latin chorus.
Llegeixo en un altre lloc que cor està relacionat amb hort:
La palabra “coro” está relacionada con la palabra latina hortus, jardín. Posee varios significados: sitio de baile, conjunto de baile, el baile en sí; grupo vocal, generalmente, a capella (sin acompañamiento de órgano ni de orquesta), formado, por lo común por más de ocho voces; de la significación de sitio de baile, pasó a significar, en un templo, el lugar en donde canta el coro en un templo cristiano, genealmente, acompañado por el órgano; y luego, el coro mismo.Bé, he de reconèixer que vaig descobrir el mot choir i la seva pronúncia maleïda mirant d'entendre què coi diuen els Cold Play a la famosa cançó que va acompanyar el Barça del triplet: Viva la vida.
I hear Jerusalem bells are ringing
Roman Cavalry choirs are singing
Be my mirror my sword and shield
My missionaries in a foreign field
For some reason I can not explain
Once you know there was never, never an honest word
That was when I ruled the world
(Ohhh)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada