Extracte de la viquipèdia:
El nom de Maó
Popularment, s'explica que Portus Magonis, l'origen del topònim prové del nom propi del general Magó Barca, germà del cabdill cartaginès Anníbal Barca, que li va donar el nom actual, quan es trobava fugint dels romans l'any 205 aC després del fracassat setge de Cartago Nova. Joan Coromines, al seu Onomasticon Cataloniae (v. 5, pàg.183), refuta aquesta hipòtesi per la manca de base fonètica i històrica. La dèria de voler trobar darrere de topònims preromans explicacions relacionades amb noms d'herois o de cabdills de les grans potències imperials de la Mediterrània de l'antigor ha portat a voler relacionar Bàrcino amb Amílcar Barca, Roma amb Ròmul, Olissipo amb Ulisses o París amb Paris, raptor d'Helena de Troia.D'altra banda, Coromines treu importància històrica a Magon, ja que considera que fou un fracassat: «Encomanat de la formidable expedició per mar i terra, que en el segle II llançaren els cartaginesos, amb forces molt superiors, contra els siracusans i els altres grecs de Sicília, Magon, després del primer xoc, es retirà, quasi sense lluita, davant l'hàbil general corinti Timoleont. Destituït per Amílcar i Asdrúbal, fou degradat, sota el pes de l'acusació de covardia (amb sospites de traïció)». De tota manera, se sap que Magó va reclutar 2.000 foners a Menorca, abans de la batalla, i que va ser en un lloc resguardat damunt del port, on establiren el campament de reclutament de joves indígenes, segons Plini (E. Belenguer, 2004). Així doncs, segons Coromines l'origen seria lígur-sorotàptic, com Mallorca i Menorca, així com també el nom romà de Ciutadella, Iamon.
Cal constatar que la grafia tradicional Mahó amb una hac intercalada, que va donar la forma castellana Mahón, no es considera correcta. Segons les normes de l'àmbit lingüístic del català (1913), només es conserva la hac si es manté en la seva paraula derivada corresponent llatina (com "home", "hort", "prohibir" o "adhesió"). En el cas de Maó, deriva de la paraula llatina Magonis, que no té cap hac.
Plini el Vell la menciona al segle I amb el nom de Magon, Pomponi Mela al segle II amb el nom de Mago, i el geògraf de Ravenna amb el nom de Maco. De tota manera, ja hi ha escrits del segle XIV que la mencionen amb hac com a Mahó (Marsili, el 1323). Arran de la reforma fabriana, aquestes hacs tradicionals, com la de Vich i Hostalrich, es van eliminar. D'ençà de la publicació al BOE el 6 de setembre del 2006, que recull l'acord adoptat pel Consell Insular de Menorca el 27 de febrer del mateix any, Maó és l'única forma oficial d'aquest topònim menorquí a tots els efectes i substitueix la forma castellana oficial fins aleshores, Mahón.
Molt correctament, llegim a la versió castellana de la wikipedia: Mahón1 (oficialmente y en catalán, Maó, aunque se pronuncia como mô, y también se escribe ocasionalmente la grafía arcaica Mahó)
I en anglès, on lamentablement donen caràcter preferent a la forma castellana Mahón (Catalan: Maó,[1] IPA: [məˈo]; Spanish Mahón; often known in English as Port Mahon)
Spelling controversy
There is some debate over what the correct spelling of the city's name in English should be; due to the general tendency in English to ignore accent marks in foreign words, many dictionaries refer to the city by an adaptation (Mahon) of its Spanish (Castillian)-language name (Mahón), while many other sources vouch for using the Catalan spelling (Maó) in English-language publications.Related to this, there is controversy in Spain around the correct official toponomy: Maó is the proper form according to Catalan orthography and approved by the local, regional and national government, but Mahón is preferred by some conservative sectors. Some also prefer the old Catalan spelling (Mahó). The Catalan is itself subject to regional sub-dialects, with each of the Balearic islands having its own variations.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada