2.1.12

La deixalleria dignifica #Psicolabis #Etimologia

Si hem de parlar dels matisos entre escombraries, deixalles, brossa i porqueria, serà bo proposar primer la lectura d'aquest breu article de l'Albert Pla Nualart publicat al diari ARA divendres 1 d'abril del 2011:

Ahir parlàvem del bo porqueria. ¿No n'hauríem de dir bo brossa o escombraria, com també se sent força? Diguem d'entrada que el bo porqueria és el que dóna molt a canvi de córrer un gran risc. L'ús de porqueria en casos com aquests es remunta al terme junk food, encunyat el 1972 pel microbiòleg Michael Jacobson per referir-se al menjar poc sa. En origen junk vol dir tot el que ja no fa servei i tendim a treure'ns de sobre i, per extensió, es diu del que no val res: "The film was junk" , "El film no valia res".
La junk food es va traduir per comida basura perquè basura també pot voler dir cosa que no val res : "Lo que dices es basura" . Ni brossa ni escombraria tenen aquest sentit, i sí que el té porqueria: un film pot ser una porqueria, no pot ser mai una escombraria o una brossa. Per això hem de dir teleporqueria, contracte porqueria, menjar porqueria i totes les altres porqueries que us pugueu imaginar.

Per no dir bo escombraria hi ha una raó de més pes, i és que escombraria en català no existeix. Com acaballespessigolles o postresescombraries pertany als pluralia tantum o mots que només tenen plural. Pel que fa a la brossa, és massa vegetal per associar-la a res que sigui repugnant. Però aquest mateix sentit, que recull molt bé desbrossar ("Desbrossar un camí"), permet usar-la per referir-nos al que fa nosa per veure el que interessa. I per això en diem correu brossa de l' spam .
Del que no parla és de les deixalles. Per això ara les repassem totes:

La deixalla prové del verb deixar, i es fa servir normalment en plural (les escombraries sempre són en plural). Es refereix a allò que hom deixa de banda com a inservible o inaprofitable. Poden ser les deixalles que resten al plat després de menjar però també "sempre va vestit amb les deixalles del seu germà gran".

Les escombraries estan documentades al 1301 i òbviament provenen del verb escombrar. Es refereix a la brutícia que s'arreplega escombrant i tot allò que hom llença en fer la neteja i l'endreça d'una casa o de qualsevol local. Només d'escombrar la sala, mira quin pilot d'escombraries! Incorpora també el sentit de deixalla (rebuigs de la cuina o de la taula, etc.).

Brossa té un significat original vegetal: conjunt de fulles, de branquillons i d'altres despulles dels vegetals escampats, apilotats, etc. I etimològicament és d'origen incert, segurament preromà, potser d'una base *brocia, der. del cèlt. vroico- (bruc). El significat s'estén a espessor d'arbusts, de mates o d'herbes que creixen en paratges incultes i hi dificulten el pas; malesa, i fins i tot a mala herba. Però en el nostre llenguatge més desvinculat de la natura més aviat es fa servir en els seus significats que se'n deriven: la partícula despresa d'alguna cosa (tenir una brossa a l'ull); les escombraries; o, en una exposició, un raonament, etc., allò que és inútil, superflu. D'aquí que en terminologia informàtica hagi arribat a significar error o defecte que impedeix el funcionament correcte d'un programa o d'un ordinador i que s'elimina pel desbrossament.

Tant les escombraries com la brossa també es refereixen a la galleda (o pot, o bossa, etc.) que les recull, cosa que ens permet dir que una cosa ja la pots llençar a les escombraries o a la brossa...

I arribem a la deixalleria, que es tracta de la instal·lació de recepció i emmagatzematge selectius de residus municipals que no són objecte de recollida domiciliària. Lògicament ha de ser un neologisme per a un concepte que abans no existia. De fet, no sé ben bé com se'n diu en castellà. Tinc l'opinió que a banda dels aspectes semàntics també hi deu haver influït la possibilitat de crear un derivat que sonés prou bé. D'escombraries ja no es pot crear un altre derivat... I parlar de la *brosseria sembla que diguis leproseria o la braseria... Però també semànticament, la brossa i les escombraries ho associem a allò que ja no es pot reciclar: quan escombres el terra sols hi ha pols! En canvi, a la deixalleria hi vas a dipositar objectes que encara poden tenir un aprofitament o que poden entrar en un cicle per a desfer-se'n amb seguretat i amb menors impactes ambientals. Per tant, els deixem allà.

És com si diguéssim que la brossa és el que és (la fulleraca, la pols de terra...). Les escombraries són el resultat d'escombrar la pols... En canvi, la deixalla implica una voluntat personal de salvar l'objecte i anar-lo a deixar a la deixalleria. És un mot ben trobat perquè explica bé el que vol dir i ho fa d'una manera que dignifica l'acció (per la molèstia i el compromís), dignifica el subjecte (pel civisme!), dóna vida a l'objecte (pel reciclatge), i també dignifica el treballador, que ja no té res a veure amb un drapaire o amb un escombriaire sinó que és un tècnic qualificat en deixalleria urbana.

Un altre mot relacionat: rebuig
En castellà: basura, desecho
En anglès: rubbish, garbage, waste, spam

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada