Curiosament és en paraules llargues i sovint d’origen llatí on se senten coses més lamentables per part del catalans (o llatins en general) parlant en anglès. Però encara és més curiós que sovint sigui per no saber neutralitzar, cosa que per als catalans orientals hauria de ser bufar i fer ampolles!
La mala pronúncia que detectem no solament és per fonemes mal executats sinó sobretot per una inseguretat o vacil·lació que s'aprecia força entre les persones que poden expressar-se en anglès en fases inicials o fins i tot mitjanes però que tenen inseguretats en l'entonació i el detall vocàlic. Vegem-ho amb un exemple:
componential
Qui no ha adquirit una bona pronúncia en anglès és fàcil que li costi dir aquesta paraula que en canvi no hauria de ser gens complicada per a un català oriental. La pronúncia correcta és (kŏm'pə-nĕn'shəl). He notat que el problema són les dues primeres síl·labes (fixeu-vos: dues de seguides a inici de mot i àtones). Es tendeix a fer les dues com a ‘o’ komponènshəl o bé, si s’apunta una mica millor, les dues com a neutres kəmpənènshəl.
On rau exactament el problema? El cas és que és senzill de solucionar un cop aquest s’ha detectat. Es tracta de l’accent secundari i la manera ràpida de donar-hi correcció consisteix a pensar el mot talment com si fossin dues paraules kòmpə nènshəl cadascuna de les quals amb la seva vocal tònica (una ‘ò’ i una ‘è’ obertes) i la seva vocal àtona (neutra). Llegiu en català oriental: còmpa nènxel.
A partir d’aquí ja sols ens queden els matisos, molt més fàcils de poder fer perquè ja ens sentirem segurs en la pronúncia. I el que caldrà és bàsicament fer la ‘ò’ més oberta del que la fem en català i donar molt poca força a la darrera vocal (de vegades pot ser gairebé imperceptible i que la ‘l’ faci com de vocal).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada