Somiar Despert

Soñar Despierto és una organització pels drets dels infants que actua a llatinoamèrica, l'estat espanyol, i té delegacions a França i als EUA.

Cal reconèixer que el web espanyol el té en castellà i en català. No és, per tant, una entitat amb males pràctiques d'RSE en el camp lingüístic.

Però volem aprofitar-la per fer una reflexió sobre la llengua de les marques.

Si als països de llengua castellana usen la denominació "Soñar Despierto" i als de llengua portuguesa "Sonhar Acordado", però als països de llengua catalana no tradueixen el nom al català, pot ser que estiguin guiant-se per criteris de política d'Estats?

Crec que més aviat deu ser un raonament legalista sobre el nom de l'entitat... Seria oportú tenir en compte que una cosa és el nom legal i l'altre cosa és la marca. També per a una entitat, cal separar el nom jurídic de la marca, per a fer-lo més curt o comunicatiu, de vegades, o per a traduir-lo a cada país, com és el cas (a banda que caldria poder enregistrar amb format multilingüe)

http://www.sdespierto.com
http://www.sdespierto.es
http://www.sonharacordado.org.br


I encara un parell de reflexions més:

La primera sobre el llenguatge de gènere: des del punt de vista del sexisme, és bona la forma "somiar despert"? O caldria somiar despert/a? Em sembla que aquest és un bon exemple per a mostrar que la forma femenina no tindria raó de ser perquè tampoc hi ha una forma masculina pròpiament dita. Fixem-nos que "despert" actua com si fos un adverbi, modificant el verb, i els adverbis són una categoria gramatical sense gènere. Quan una dona o un home diu que està somiant desperta o despert, aquest adjectiu que actua com a predicatiu fa les dues funcions de modificar el verb i el subjecte, amb el qual ha de concordar. Però en la forma infinitiva, sense subjecte, no podem assignar-li marca de gènere, de manera que aquest "despert" no és ni masculí ni femení, encara que coincideixi amb la forma masculina.

La segona sobre la transparència i com s'ha de gestionar respecte als directius o representants. Crec que tota organització ha de mirar de donar una certa informació sobre la trajectòria dels patrons o directius i els responsables. No n'hi ha prou amb un nom. Per casualitat, he observat que el responsable de l'organització a EUA havia estat implicat en un tema que afectava precisament la salut d'infants: Piden la renuncia de Ricardo Hamdan a programa de metales (niños dañados con plomo). Amb total desconeixement de la trajectòria d'aquesta persona, de la seva identitat, i de les seves responsabilitats, d'entrada se m'ha generat un dubte (un punt de distanciament emocional). Segur que no té cap raó de ser i tot té una raonabilitat, però la manca de presentació de les persones al web no ajuda a crear aquesta confiança cada cop més necessària com a part de l'RSO.