No parlo d'esport sinó de llengua, ja que futbol / football es pronuncia amb una 'ò' en català i amb una 'ó' en anglès.
De fet, en Màrius Serra ho explica malament en el magnífic discurs que va fer a l'acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya:
Podeu trobar el text transcrit aquí. I aquest és el fragment on l'espifia (cosa que no té cap importància i més en el marc de l'excel·lent discurs on ho va dir):
Busquem un exemple de paraula ben viva, futbol. Prové d’un anglicisme, foot ball paraula plana en anglès, la segona síl·laba de la qual té una o oberta i llarga. Fabra en va proposar l’adaptació a la llengua catalana. Ara fa 100 anys en podíem haver dir futbol, com fan en castellà, però els catalans de parlar oriental, tendiríem a pronunciar futbol igual com diem tèrbol. Hi havia una altra possibilita, és clar, desplaçar l’accent a la segona com en el cas del portuguès futibol i així es pronunciaria oberta en tots els dialectes del català i com en el terme original anglès. La forma aguda del futbol, ja sorgia espontània de molts catalanoparlants, Pompeu Fabra simplement va parar orella i va influir després perquè se n’aguditzés la pronuncia.ball (pronunciat bôl, és a dir, amb una 'o' tancada, de la mateixa manera que pronuncien call o mall).
Aquesta bola prové de l'anglès antic *beall, i estigui o no connectat etimològicament amb la nostra bola, és evident que hi té una connexió onomatopeica.
I en anglès encara tenen una altra "ball", que en aquest cas sí que hi tenim una connexió etimològica perquè es tracta d'un mot germà del nostre ball.
ball (bôl): A formal gathering for social dancing. // Informal. An extremely enjoyable time or experience: We had a ball during our vacation. [French bal, from Old French, from baller, to dance, from Late Latin ballāre, from Greek ballizein.]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada