#Psicolabis

Us proposem aquest debat, amb l'article de Roser Cassany a Vilaweb:

Tothom a cardar

Quim Monzó retreu a Albert Om a 'El convidat' que fes servir l'expressió 'fer sexe', i això ha mogut debat a Twitter · En parlem amb Màrius Serra, Marta Rojals i Joan Olivares

massa barroer). Estic influenciat per l'anglès...' Amb aquesta piulada l'economista Xavier Sala-i-Martín preguntava a Quim Monzó l’expressió correcta en català de l'acció de cardar. '@XSalaimartin La forma habitual és cardar o follar. Avui dia ja no sobten tant com abans. Però, si la persona que ha d'expressar aquesta idea considera que aquests verbs són massa grollers, doncs aleshores hi ha fornicar, copular... Un munt. Però mai 'fer sexe' o 'tenir sexe', que són traduccions googleres de 'to have sex'', va respondreQuim Monzó pocs minuts després. Sala-i-Martín li va agrair l'aclariment.

El debat va sorgir arran del programa 'El convidat' de TV3 d'ahir (vegeu-loíntegre), en què, Albert Om, en una conversa sobre matalassos, va dir que, al llit, a més de dormir, hi feia sexe. 'Tu ets dels que fas sexe? Ho sento, ja hem acabat! Jo faig la migdiada, però mai no faig sexe!', va replicar-li Quim Monzó. A la gent que diu 'fer sexe' o 'tenir sexe', va dir, els arrencaria la pell a tires 'fins que es quedessin en carn viva.'

'Fer sexe', en català, no té cap sentit. Per l'escriptor Màrius Serra, 'és un anglicisme dels últims vint anys i segurament té origen en males traduccions de l'anglès, sovint filtrades pel castellà, de films i de revistes americanes'. Serra aplaudeix el gest de Monzó i, en declaracions a VilaWeb, el felicita i advoca per convèncer les noves generacions de 'tornar a cardar, com s'ha fet sempre, i a deixar-se d'històries'. 'Com i de quina manera hem de cardar els catalans és un debat que tard o d'hora calia recuperar', diu, sobretot tenint en compte que en la nostra llengua hi ha una oferta amplíssima per a referir-se a tota mena d'actes sexuals.

'Només de sentir això de 'fer sexe' ja et passen les ganes de fer cap cosa', s'exclama l'escriptor valencià de novel·les eròtiques Joan Olivares, que apunta algunes fórmules equivalents més populars i valencianes: 'pergar-ne un', 'llaurar el bancalet' o, simplement, 'fer-ho', una expressió que, d'altra banda, revela el valor universal de l'acte.

'To have sex' ('tenir sexe', en una traducció literal de l'anglès), podria ser l'origen d'aquesta deformació de la llengua. Però Serra n'hi afegeix una altra: 'fer sexe també pot ser una mala evolució del 'fer l'amor', empesa per un atac de carrinclonisme'. Per l'escriptora Marta Rojals, que diu que mai fins ara no havia sentit dir 'fer sexe' o 'tenir sexe', el que s'ha de fer és 'cucar', expressió originària de les Garrigues. 'És la manera més bonica, fina, i agradable que he sentit per a referir-s'hi; mira si és maca que és el que fan les bestioles i el jovent ho ha incorporat de manera natural al llenguatge popular'. És força habitual sentir dir que 'els matrimonis fan l'amor i les parelles follen', diu Rojals, que considera que l'ambientació pretesament romàntica que s'implicita dins de 'fer l'amor', avui dia queda lluny de tot joc sexual que tingui quelcom de murri o descarat.

'Fer l'amor és una expressió que ha passat a ser massa tova per a parlar de sexe per qui vulgui ser més asèptic', diu Serra. De fet, explica, en textos i poemes de català antic, 'fer l'amor era equiparable a tot el procés de festeig que, en funció de l'èxit, podia culminar o no en l'acció de fornicar'.

De sinònims n'hi ha per donar i per vendre. Serra n'aporta uns quants més: 'a Hostalric rostollen, i, a Vilanova, pitgen; allà, els que més carden, són els pitjaires, els que es passen la nit pitjant; i, a ponent, tots, joves i grans, catxen; tot això, a banda de 'fotre un clau', que és la fórmula més popular explícita de totes.' 

'Follar', trepitjar raïm

Tots tres escriptors admeten, això sí, que la fórmula més estesa és la de 'follar'. Ara, 'follar', que en català vol dir trepitjar el raïm, i, com recorda Serra, 'és un castellanisme si el que volem és referir-nos a l'acció de cardar.' El mateix president Mas va sorprendre tothom quan, en un programa radiofònic de RAC1, fa uns quants mesos, admetia amb elegància no haver follat mai, atenent-se a l'autèntic signifcat de la paraula.

Ara, el cert és que, follant (el raïm), com diu Serra, el cos executa un moviment que podria recordar l'acte sexual, de la mateixa manera que cardar la llana no deixa de ser una manera de recórrer amb les mans una superfície densa i peluda amb el propòsit d'extreure'n la part realment valuosa.

'L'horticultura dóna molt de si'

Amb permís de les Illes, on, entre d'altres coses, s'hi 'xerrica' a tort i a dret, el territori del país amb més oferta lingüística en aquest àmbit és el País Valencià. La llista seria molt llarga i, com explica Olivares, 'en una sola novel·la puc usar quaranta fórmules diferents per a parlar tant de l'òrgan sexual masculí, com del femení'.

Les preferides? El 'perpal', una peça metàl·lica allargada, que fa funció de palanca, i que prement-ne la punta, s'alça de cop talment com un gran penis erecte. O, si el membre no té la mida esperada, se sol dir: 'Xiquet, xiquet, això que tens és una bajoqueta!'. 'Ací, l'horticultura dóna molt de si', explica Olivares, recordant que seria difícil trobar una fruita i o una verdura que no formés part, en alguna comarca, de l'ampli ventall d'expressions populars amb reminicències sexuals. De sexe, per tant, n'hi ha molt, però 'se'n fa poc'. I els pebrots, que no ens els toquin.

Autor/s: Roger Cassany

Font: http://www.vilaweb.cat/noticia/3930213/20110921/cardar.html