Francesc Jutglar ens mostra en un article com algun text castellà del segle XVI es diu "Este río tiene muchos pescados", fet que mostra que es tracta d'una traducció:
Per acabar, ens fixarem en un fragment especialment revelador que trobem a Crónica de Nueva España (edició castellana del 1544): "Este río tiene muchos pescados [...] y hicoteas, que son a manera de tortugas." Cal dir que hicotea és el nom aborigen cubà, encara en ús, per a l'única tortuga de riu que tenen allí (fig. 6), i que precisament és gairebé idèntica al més comú dels galápagos castellans (compareu-la amb la fig. 2). En resum: tenim un home amb prou cultura com el bisbe de Panamà, que troba tortugues terrestres gegants i no dubta en dir-ne "galápagos", i això fa encara molt més inversemblant que un suposat castellà, que és capaç d'anomenar galápago a un tortugot terrestre, trobi una tortuga de riu com les de Castella i en comptes de dir-ne galápago ens digui que és una manera de tortuga. Només hi trobo una lògica: el descobridor de les illes Galàpagos era castellà i l'original de la crònica de Cuba era català.Sens dubte, però, aprofito per a recomanar-vos tot l'article, en el qual la paraula clau que s'analitza no són els peixos sinó les tortugues, mot que segurament el castellà s'ha fet seva recentment però no cinc-cents anys enrere:
Tortuga i Galápago en el lèxic i la toponímia colonial americana
Els qui hem vist les proves de la manipulació històrica secular que hem patit, no tenim cap dubte de la catalanitat de la descoberta i primera colonització d'Amèrica per part dels europeus (més enllà de les incursions dels víquings). Tot i això, sempre cal revisar tots els indicis per tal de comprovar i reforçar una teoria, o bé descartar-la en cas que no expliqui els fets observats. Amb aquest ànim, vaig endegar una investigació dels noms dels animals americans, pensant que havien de mostrar indicis de catalanitat. [...]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada