Hem parlat de mots híbrids i ens n'hem inventat: forcullera i salsortir. Però a més d'hibridacions dins d'una llengua també n'hi ha entre llengües, com seria el cas de la Vannette.
Ahir precisament vam acabar parlant de mots híbrids, arran de la marca d'aquesta furgoneta, i us preguntava quin seria al vostre parer l'híbrid més ben aconseguit.
Un híbrid interlingüístic seria precisament el catanyol, de la suma de català i espanyol, com a manera d'anomenar despectivament la llengua catalana que es troba excessiva contaminada per la presència del castellà, ja sigui lèxicament, fonèticament o sintacticament. Alternativament a catanyol també s'havia proposat cascat, de castellà i català. Si aquesta proposta aporta a més la idea de llengua cascada, desfeta, el catanyol ha triomfat potser perquè expressa de manera diàfana un nou concepte amb un nou mot.
En tot cas, crec que el millor híbrid interlingüístic és Godot. En el camp de la creació, no de marques sinó literària, un exemple idèntic a Vannete seria el de l'obra Tot esperant Godot, en el seu títol original En attendant Godot, on Godot es refereix a Déu, en un mot creat del God anglès i del sufix francès i també català -ot, que implica grandesa però també incorpora un sentit pejoratiu (de casa, casota).
Podem inventar marques o innovacions lèxiques excel·lents amb aquesta tècnica d'hibridació:
- shitarro (de shit + arro): horrible, cagarro,
- clàping (de clapar + ing): no cal explicar-la i ja hauria de constar al diccionari!
- gossing (de gos +ing): anar a passejar el gos
- fotoff (de fot + off): com fuck off
- passeuín (de passeu + in): passeu cap a dins
- wellvinguts (de well + vinguts): oh, wellvinguts, passeuín, passeuín!
- catarro (de cat +arro): gat descomunal
- groundassa (de ground + assa): Terrassa
- Johnet (de John + et)
- robin+et
Segur que no sóc el primer a qui li ha agradat aquestes reflexions.
ResponElimina