No en tindrem ni per al taüt!

Del taüt en castellà en diuen ataúd, com si volguessin destacar que "lo deben atar"... Bromes a part, els dos mots són germans i procedeixen de la paraula àrab tābût (caixa, arca, taüt). Si en castellà du la a- inicial és perquè es tracta de l'article àrab (present en molts mots d'origen àrab com arròs o aljub). Quan en castellà diuen el ataúd, és com si diguessin dos cops l'article: el el taúd. Vaja, una més de les reiteracions etimològiques com les que tenim en la Vall d'Aran (vall de vall) o exactament el mateix que a l'arròs (el el ros, ja que àrab l'arròs era ar-rutz, essent ar l'article).

Deixem l'etimologia i anem al concepte. El taüt és una caixa, ordinàriament de fusta, on és posat el cadàver per portar-lo a enterrar. O era! Aquesta definició que ens dóna el diccionari està quedant obsoleta ja que, per començar, molts cadàvers ja no s'enterren sinó que es cremen. La notícia relacionada és que a Suècia aprofiten l'escalfor generada en els crematoris de cadàvers per subministrar energia a les llars, fins al punt que un 10% d'aquesta en prové. Amb una mica de morbo algú podria pensar que les llars sueques deuen fer pudor a carn socarrimada, però lògicament no és el cas!

L'altre obsolescència de la definició és sobre la fusta. Cada cop més deixarà de ser de fusta. És antiecològic i, a més, antisocial (hi ha qui no es pot morir perquè és més car morir-se que aguantar viu!). A Venècia han fet un enterrament amb taüts de cartró. El que és curiós és que la motivació no ha estat per una qüestió de malbaratament de la fusta ni pel cost, sinó per contaminació tòxica: els vernissos de la fusta dels taüts produeixen emanacions tòxiques pels productes químics quan es cremen.

Ara, no hi ha mal que per bé no vingui: segur que tots en algun moment de la vida hem sentit angoixa de pensar que ens puguin enterrar en vida. Sobretot quan llegeixes notícies de les tombes que obren i s'observen esgarrapades a la part interior... Amb les caixes de cartró segur que deu ser més fàcil fer-hi una obertura. S'han acabat les pel·lícules de terror dins d'un taüt rígid!

Per cert, i en anglès com es diu taüt? Doncs coffin, del Middle English cofin (cistella), from Old French, from Latin cophinus, from Greek kophinos. Desconec quina és exactament la relació, però no sembla improbable, amb el mot català cofa: procedeix de l'àrab qúffa (cabàs) i volia dir cistella d'espart, de palma, etc., rodona, de poca alçada i generalment sense nanses. Vaja, com coffin! Si el mot grec i el mot àrab eren germans, aleshores coffin seria tiet-tercer de cofa (no n'estic segur: em perdo amb les relacions de parentiu!).

És bo saber-ho perquè potser aviat, enlloc de ficar els cadàvers en un taüt, els haurem de dipositar en una cofa d'origen vegetal per a facilitar-ne la crema. Serà la cofa final, o sigui la cof-fin!