Pronúncia deturpada d’un mot és la que el deforma a causa d’una alteració deguda a un –o més d’un– fenomen fonosintàctic com ara l’assimilació, la dissimilació, la metàtesi, l’epèntesi, la pròtesi, l’epítesi o paragoge, l’afèresi, la síncope, l’apòcope, l’encreuament amb altres mots, l’obertura o tancament de vocals, etc.
Tot seguit relacione una sèrie de vocables amb dues grafies. El que apareix en primer lloc és el normatiu i el que apareix –o els que apareixen, si en són més d’un– en segon lloc correspon –o corresponen– a una pronúncia deturpada, conseqüència d’un o diversos fenòmens com els que he especificat anteriorment.
Aigua / auia
Alficòs / amficòs, anficòs
Aljub / arjup
Almud / armut
Ametla / amela, amerla, armela, ammel·la
Anàlisi / anàlissis, analis
Anem / nem
Anem-nos-en / anem-se’n, mone, némon
Api / àpit
Armari / almari, asmari
Aspirina / asperina
Bacinilla / bacenilla
Bellota / abellota
Biberó / vivaró, vivaron
Bicicleta / vecicleta
Bona cosa / bana cosa
Bona nit / bora nit
Bonegar / abonegar
Botxaca / butjaca, bolxaca, boljaca
Cadernera / cagarnera, cavernera
Canvi / cànvit
Cap a / pac a
Caragol / caregol, cargol
Caramel / carmel, caramelo, caramel·lo
Casualitat / casolitat, causalitat
Catedral / catredal
Centímetre / centímetro, centimetro
Col·legi / colègit, colege
Comprar / crompar
Compte / cónter
Cridar / quidrar, quirdar
Croqueta / cocleta
Crossa / clossa
Crosta / costra
Darrere / raere, darrera, radera
Dejú / dijú
Diarrea / diarrera
Diferència / diferiència, diferéncia, diferiéncia
Difícil / defícil
Diumenge / dumenge, domenge, dominge
Diví / deví
Divinitat / devinitat
Enclusa / encrusa, incrusa
Ensaïmada / ensiamada
Ensomni / ensòmit
Escarabat / escarbat
Escriure / escríurer
Esparadrap / aspalatrap, astrapalap
Espingarda / espindarga
Esquelet / ascaleto
Eucaliptus / ocalipto, ocalito
Exemple / eixemple, egemple
Exèrcit / eixèrcit, egèrcit
Feredat / fredat
Feréstec / fréstec, fernèstic, feròstic
Fesol / fresol
Fragrant / flagrant, flaglant, fraglant
Frare / flare
Ganivet / ganyivet, gavinet, gavinyet
Gener / giner
Geni / gènit
Genoll / ginoll
Injecció / indicció
Jersei / carset
Juliol / juriol, joliol, joriol
Llentilla / dentilla, gentilla, lentilla
Màsquera / màixquera
Menjar / menxar, minjar, minxar
Mil·límetre / melímetro, melimetro
Militar / melitar
Minut / menut
Miracle / milacre
Municipal / monicipal, monocipal
Obert / aubert, obrit
Oficina / ofecina
Olor / aulor
Orella / aurella
Paciència / pacència, paciéncia, pacéncia
Paràlisi / paràlissis, paralis
Piscina / pescina
Ploure / plóurer
Policia / polecia
Poliol / boriol, poriol
Predicar / pedricar
Premi / prèmit
Presó / presor
Probabilitat / provalitat
Problema / poblema
Processó / professó, provessó, provessor
Programa / pograma
Qualsevol / consevol
Quaranta / coranta
Quilòmetre / quilómetro, quilometro
Raïl / arraïl
Remunerar / renumerar
Rifar / arrifar
Sargantana / sagrantana
Seixanta / sixanta, xixanta
Sencer / sancer
Senyor / sinyor, senyo, sinyo
Senyora / senyo, sinyo
Sil·labari / salabari, salavari
Sinó /sinós
Somni / sòmit
Teatre / teatro, treato
Telèfon / teléfano
Terròs / tarròs
Tindre / tíndrer
Torró / terró, tarró, turró
Tots els dies / totes les dies
Traure / tràurer
Vendre / véndrer
Vidriola / vedriola
Vindre / víndrer
Visita / vesita
Voliol / boriol
Vòmit / gòmit
Vomitar / gomitar
Xicotet / xocotet
Xifonier / sinfonier
Xirivia / xerevia, xerivia
Xiulit / xeulit
En alguns casos, com els que relacione tot seguit, la grafia que correspon a la pronúncia deturpada –que és la que pose en segon lloc– és també normativa i, a vegades, aquesta grafia és la que figura en el DIEC com a forma principal i relega la grafia etimològica i no desfigurada a la categoria de forma secúndaria.
Ansa / nansa
Caguerada / cagarada
Carabassa / carbassa
Caragol / cargol
Cartó / cartró
Colp / cop
Llentilla / llentia
Murta / murtra
Olm / om
Orde / ordre
Polp / pop
I, fins i tot, en alguns casos, com ara en els substantius afàbrega i síndria, les úniques formes normatives són les deturpades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada