Aigualàndia

Per què island es pronuncia ī'lənd (o sigui àilənd) sense la 's'?

Podria semblar que forma part d'un rastre de l'evolució. Fixeu-vos que el llatí insula va passar a isla i, mentre que en castellà va romandre així, en altres llengües romàniques va perdre la 's': en català va evolucionar a illa i en francès a île. Tot sembla indicar que la forma anglesa island conté la 's' etimològica que va deixar de pronunciar-se, però no és així sinó que el mot anglès té un altre origen amb una casual similitud i aquesta 's' s'hi va posar per error, precisament perquè van pensar que procedia del mot llatí.

La realitat és que island prové de Middle English ilond, from Old English īegland : īg, īeg + land. I com dèiem, amb la influència d'isle.

Però la història encara és més interessant perquè resulta que aquesta partícula īg, īeg inicial no és altra cosa que aqua, aigua, és a dir que īegland (illa) volia dir terra d'aigua. Vaja, com si en diguéssim aigüilla,  o més precisament aigualàndia.

Diguem primer que aqua prové de l'indoeuropeu *akwā-, amb el mateix significat:

*Akwā- became *ahwō- in Germanic by Grimm's Law and other sound changes. To this was built the adjective *ahwjō-, "watery." This then evolved to *awwjō- or *auwi-, which in pre-English became *ēaj-, and finally ēg or īeg in Old English. Font

En el fons, aquestes variants no es distancien gaire de les variants que tenim en català: aigua, aiga, aigo, auia.

I dos percerts:

1) Per cert, malgrat la semblança de īegland (illa) i england, el nom de la nació no vol dir illa (terra d'aigua) sinó terra d'angles, és a dir el gentilici referit a la tribu que va assentar-se a l'illa:

The name "England" is derived from the Old English name Engla land, which means "land of the Angles".^[15] The Angles were one of the Germanic tribes that settled in Great Britain during the Early Middle Ages. The Angles came from the Angeln peninsula in the Bay of Kiel area of the Baltic Sea. Font

2) Per cert, malgrat la semblança d'island i england amb ireland, tota la semblança s'esgota amb land, ja que la resta no hi té res a veure: The modern Irish Éire evolved from the Old Irish word Ériu, which was the name of a Gaelic goddess. Ériu is generally believed to have been the matron goddess of Ireland, a goddess of sovereignty, or simply a goddess of the land.



According to widely known literary tradition, the Irish name for Ireland, Éire, derives from Ériu, one of many feminine personifications of the country (see below); the dative and genitive forms of the name are Érinn, Érenn. At the same time the name is strikingly similar to that of the Érainn, a people of early southern Ireland. According to the late medieval, biblicized pseudo-history Lebor Gabála, Ireland is named for Ír, the first of the Milesians. The Greek forms for Ireland as recorded in Ptolemy (2nd cent. AD), Ierna, Iernē (elsewhere Ivernē), were latinized into Hibernia (also Iverna, Ivernia). Modern commentators have identified the Iverni with the Érainn of early Ireland, specifically the subdivision known as Corcu Loígde. For a period in the early 20th century the anglicized term ‘Ivernian’ was coined to denote all the population of early Ireland. From Latin also come the terms Scotia for the island and Scotti for its inhabitants, especially those in the north-east. When people from the north-east of Ireland invaded what they then called Alba in the 4th century, that country came to be called Scotland after them. Additionally, the ancient people known as theAttecotti may also have been in fact from Ireland.

Read more: http://www.answers.com/topic/ireland#ixzz1KUE0R7rW