Fa uns dies, fent sobretaula amb un amic, vaig sorprendre'm sense fer-ho notar en sentir que la curiosa pronúncia que feia del mot vodka.
Jo sempre he pronunciat bòtca, i sempre ho he sentit així excepte en persones castellanoparlants que, com es fa en castellà, transformen la -d final en una 'z' castellana (th). Així, els castellans fan bóthca (o bozca, que transcriurien ells).
Però el meu amic era català! L'única explicació és que hagués anat massa de copes amb amics castizos...
Per cert, vodka és un mot rus diminitiu de voda, aigua en rus. Aneu amb compte amb l'aigüeta, però sobretot penseu que ve de Moscou i no de Madriz!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada