Una curiosa diferència entre achieve, assolir i alcanzar

Tres paraules per a dir el mateix: [en] achieve, [ca] assolir i [es] alcanzar. Però amb orígens molt diferents!


Cap, del llatí caput, en francès és chef, força diferent malgrat el mateix origen. I el chef va passar al chief anglès, amb el sentit limitat a cap en la seva accepció de càrrec superior (One who is highest in rank or authority; a leader).

El que potser no sabem és que el verb achieve té el mateix origen: arribar a cap.

Middle English acheven, from Old French achever, from a chief (venir), (to come) to a head. See chief. Read more: http://www.answers.com/topic/achieve#ixzz1GWSqUPy1

És a dir que l'expressió "a chief venir" va perdre el verb i el complement va començar a usar-se tot sol amb força verbal fins que es va solidificar en achieve, un nou verb. Com si en català haguéssim fet "acapar" o en castellà "ajefar", per a referir-se a aconseguir una cosa que requereix una certa dificultat.

Assolir

El que sorprèn és que en català tenim un verb propi, sense equivalent en altres llengües, per a dir achieve. Es tracta d'assolir, el qual té un paral·lelisme amb el procés que en francès va crear achever.

Assolir prové d'agafar algú sol, desprevingut. Ja comprendreu, doncs, que prové de l'adjectiu "sol". I va ser després que va assolir els altres sentits:

1. Atrapar (algú sol i indefens). El van assolir en descuit. 
2. Atrapar (algú); aconseguir. 
3. Aconseguir (alguna cosa); atènyer.

No sé si m'agrada gaire això que per aconseguir alguna cosa en francès/anglès "esdevenen caps" mentre que en català "atrapem el delinqüent solitari". És a dir, en el primer cas seria com "excel·lir" mentre que en el segon seria com "t'he atrapat, bandarra!".

En tot cas, he de dir que m'agrada com sona el verb assolir i, encara més pel fet de ser incoatiu (assoleixo).

• Per descomptat, a més d'assolir, poder aconseguir, atènyer...
• I per cert, us heu fixat que hi ha força gent que tendeixen a confondre els verbs assolir i assumir? Normalment sols en fan servir un de sol, però amb el significat creuat: "encara no ho tinc prou assolit" (per dir que no ho tenen prou assumit).

PD: afegeixo la comparació amb el castellà

Alcanzar

Alcanzar vé de calx, calcis (taló), i té el sentit inicial d'anar darrere els talons, perseguir. Aquest és el sentit que té encara el català encalçar. Però del sentit de perseguir es va passar al d'aconseguir. És curiós però és coherent amb allò de "el que la sigue la consigue". Translingüísticament podríem dir: "el que l'encalça la alcanza", tenint en compte el diferent significat d'aquests dos mots germans.

Així, en castellà, "alcanzar un reto" etimològicament voldria dir "anar als talons" o "anar darrere del repte". D'alguna manera, podríem dir que han assolit o achieved el repte gràcies a haver canviat el significat del verb!