"A l'ou" és homòfon del mot anglès allow, que es pronuncia ə-lou'.
També podríem fer un homòfon més llarg dient "I allow", que sonaria exactament "Ai, el ou!", amb la llicència de no apostrofar l'ou.
Però quedem-nos amb l'allow, mot que vol dir permetre (i tolerar, deixar, concedir, autoritzar, admetre, donar...). Sembla un mot típic anglès i distant de la nostra llengua romànica.
Doncs allow és exactament lloar, de manera que quan diem lloo (pronunciat llow) podem pensar amb allow, encara que els significats hagin divergit.
[Middle English allouen, to approve, permit, from Old French alouer, from Latin allaudāre, to praise (ad-, intensive pref.; see ad- + laudāre, to praise; see laud) and from Medieval Latin allocāre, to assign; see allocate.]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada