L'adjectiu real, vinculat amb realitat, i l'adjectiu reial, vinculat amb rei o reialesa, en castellà es confonen amb un de sol, real. Afirmar que un somni és real, en castellà, no et permetrà saber si s'ha materialitzat (real) o si ha estat engendrat en el magí d'un reietó (reial).
Per això, seria bo que els que propugnen en castellà la "democracia real" aclareixin si pretenen l'aprofundiment democràtic o bé volen una democràcia reial, cosa que encara es podria interpretar en un doble sentit.
La democràcia reial podria ser que l'aprofundiment democràtic també arribi a les més altes instàncies i es pugui votar sobre el manteniment de la reialesa. Però la democràcia reial també es podria entendre com un tipus de democràcia, la tutelada per un monarca amb més atributs que els que li confereix l'actual Constitució.
Fixeu-vos si n'és de polivalent o de polisèmica la llengua. Mentrestant no progressem cap a més cotes de llibertat, democràcia i dret a decidir, us proposo que implantem el moviment de la domocràcia real ara! És a dir, en l'àmbit domèstic vull seguir manant jo, i que ni la política ni els veïns ni els indignats s'hi fiquin, i això vol dir fer que vulgui a casa meva i, per extensió, poder passejar obertament per les places i carrers, i anar al casino, anar al Parlament, o anar a cagar a la via!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada