Deu a déu deu redéus

Us toca pensar una mica. De quin jugador parlem? 

Veieu un número 10 amb una particularitat: du un accent.

A veure, un deu accentuat...

Vinga, va, aquí teniu la solució. L'únic 10 que és diví, perquè no qualsevol deu porta accent: 

Efectivament en català el número 10 i déu (de divinitat) s'escriurien igual si no fos perquè el segon porta un accent diacrític, que alhora ens recorda que la pronúncia no coincideix. Mentre que 'deu' té una 'e' oberta, déu la té tancada. I també és oberta la 'e' de l'altre 'deu', el de deure. Proveu a dir: ell deu a déu deu redéus.

• Deu (10) prové del llatí dĕcem, que també va donar [es] diez o [fr] dix.
• Deu (font) prové probablement d'un preromà indoeuropeu *doukis/ dukis 'borboll', d'una base dheu-/dheuk-'fer remolins', relacionada potser amb la del ll. dux, dŭcis 'conductor'. Crec recordar que està documentada la forma antiga 'dou', que per dissimilació va passar a 'deu', com 'creu' ve de 'crou'.
• Déu prové del llatí dĕus
• Deu, deure, prové del llatí dēbēre, derivat de habēre (tenir, posseir) d'on, pròpiament, 'tenir alguna cosa provinent d'algú al qual s'ha d'agrair'.

Curiós l'origen de 'deure'. Així podríem escriure "deuré cinc eurons" així: "d'hauré cinc eurons", o sigui "d(e donar)hauré cinc eurons". I en castellà, com que el verb deber té el valor d' haver de, es podria fer el següent joc d'etimoficció:  Habré de ir --> De habré ir --> dhebré ir --> deberé ir

Fem ara una referència localista: per als vilanovins, una combinació com "Déu meu!" no és fàcil de dir correctament. Vaja nosaltres ho diem com ho hem dit sempre, és a dir, com ens surt dels descosits. Perquè com ja Fabra va descriure, aquest és l'únic lloc del Principat on no distingim les obertes i les tancades, cosa que no implica que no en fem sinó que no els atorguem valor distintiu o que les fem de manera no estàrdard. Quan es troba una é i una è tant pròximes pot ser que les fem totes dues igual, així que tant pot ser que diguem dèu mèu com déu méu.

I el darrer paràgraf el deixem per a les dèries psicodèliques. I la pregunta-reflexió seria: tenint en compte que el número 10 és dels dits de la mà, és casual que aquest comenci amb el mateix so pel comença 'dit'? O, amb 't', que és la versió sorda del mateix so, com tacte?

llatí decem / digitum
grec deka / δάχτυλο
anglès ten / finger
hongarès tiz,
irlandès deich / méar
islandès tíu / fingur
letó desmit / pirksts
polonès dziesięć / palec
albanès dhjetë / tha

Nota: anterioment hem parlat d'aquest jugador daurat a Golden Messi