En català tenim el dígraf l·l per a escriure la l geminada, és a dir, dues eles seguides. Si no hi poséssim el punt volat no sonarien com dues eles sinó com una ela palatal. Transcric unes notes de la viquipèdia:
De fet, la l·l procura reflectir un deix etimològic. I això és el que la fa interessant, ja que ens acosta més a les altres llengües romàniques o a d'altres com l'anglès que estan carregades de mots d'origen llatí:L'ús del punt volat té com a finalitat diferenciar aquest grup de lletres respecte del dígraf ll, que representa el so lateral palatal. El seu ús es veu sobretot en aquelles paraules provinents del llatí que tenien el dígraf ll. En català, el so que representa no és exclusiu d'aquest dígraf sinó que, per exemple, també es troba en el dígraf tl en paraules com atleta.La pronunciació del dígraf s'ha relaxat molt i s'han castellanitzat les paraules en què es feia servir tret del català balear, on és fort i característic, i on s'anomena parlar bleda el fet de deixar de pronunciar-lo.
En català antic s'utilitzava el símbol ll pel so de ela geminada, igual que en llatí. Posteriorment es va introduir el so palatal representat amb el mateix símbol. Per tal de distingir la duplicitat de sons, en la llengua moderna es va intercalar un guionet. Però aquesta solució l'assimilava a un mot compost i es va estendre el costum d'escriure una l simple. L'Institut d'Estudis Catalans va decidir restablir la l doble etimològica, adoptant provisionalment el guionet en tant no es convingués de representar el so palatal per algun altre signe. Finalment es va decidir no introduir noves convencions ortogràfiques i en les Normes Ortogràfiques publicades el 1913 es va substituir el guionet per un punt volat, propugnat per Pompeu Fabra i mossèn Antoni M. Alcover.Col·laboració és collaboration, la mateix correlació que trobem en mots anglesos com cellulose, metallic, null, oscillate, pallid, parallel... I ens pot permetre intuir com escriure previsiblement mots que desconeixem com novella (que és una novel·la curta). Evidentment podem trobar excepcions. Per exemple pale (pàl·lid) du una sola 'l' malgrat que prové del llatí pallidus. Possiblement el fet de tenir la paraula pale (pal) procedent aquesta de palus pugui haver portat a escriure-les igual. En tot cas les excepcions que pugui haver-hi són poques.
Solució gràfica (extret de la viquipèdia)
No existeix cap especificació tipogràfica de la ela geminada, tret de que s'ha d'escriure amb un punt volat. Segons Pompeu Fabra «les dues l que representen una l doble han d'anar ben juntes, gairebé tant com les dues l que componen la ll». Fabra propugnava l'ús d'una sola peça tipogràfica per compondre els tres signes ja que fent-ho amb tres peces la distància entre les dues l resulta massa gran. En la dècada del 1920 ja s'incloïa la ela geminada d'una sola peça en les matrius tipogràfiques.
En la dècada del 1980 va aparèixer en les màquines d'escriure elèctriques la ela geminada escapçada, una ela amb un punt volat, per compondre la ela geminada amb dos caràcters. El 1991, el consorci Unicode va homologar la ela escapçada, anomenada Ldot (Latin capital letter L with middle dot) i ldot (Latin small letter l with middle dot), amb els codis U+013F i U+0140 (en HTML Ŀ i ŀ): Ŀ, ŀ.
A pesar que el 1985 es va homologar el teclat amb la inclusió de la ela escapçada per poder compondre la ela geminada amb dues pulsacions, es va derogar el 1993 per homologació amb les normatives europees.
Males solucions gràfiques
La pitjor de les solucions gràfiques és la de la foto, que pertany a una escola de la Rambla Principal de Vilanova i la Geltrú.
És una mala solució formal perquè el punt no és volat. I és una mala solució estètica, perquè sembla que siguin dues paraules.
De fet, és ben senzill, un foraster ha de veure paral·lel i comprendre que es correspon a un mot internacional, parallel en la seva forma anglesa. Si un estranger veu paral . lel, em sembla que lluny d'afavorir-li la comprensió encara pensarà que es tracta de dues paraules separades per un punt. Trist final d'una duplicació de la ela concebuda per a fer-nos més internacionals!
I a internet?
Per exemple, a l'hora d'escriure una paraula amb l·l dins una URL, la solució simplificada que algunes persones li donen és amb una 'l' simple enlloc de la preferible 'll' sense el punt volat però mantenint la doble ela que es fa en la majoria de llengües:
Així ho fan per exemple el Col·lectiu rets. Respostes a les empreses transnacionals: http://collectiurets.wordpress.com/. I en canvi, ho fan malament al Casal del Raval: https://segur.casaldelraval.org/colaboradorTPV.html.
Un exemple ben fet correspon a una empresa, un cas d'ela geminada en una marca, molt interessant i intel·ligent ja que si es diguessin Vulladi hom pronunciaria una palatal i no una geminada que és el que correspon a aquest nom producte de la fusió de VULcanizados LADI.
En el seu cas, aquesta empresa d'Elx, també han fet bé el domini a internet: www.vulladi.com. Enhorabona a Vulcanizados Ladi, SL.
En altres llengües
Ja sabem el problema que va tenir la Campos per a llegir el xarel·lo esdevingut "xarel 10". Però a la Wikipedia en altres llengües no tenen problema a l'escriure l'ela geminada: l'anglès, l'espanyol i l'alemany escriuen xarel·lo. Al francès escriu xarel-lo, amb ratlleta, però en alguna cosa s'ha de notar la grandeur.
Així ho fan per exemple el Col·lectiu rets. Respostes a les empreses transnacionals: http://collectiurets.wordpress.com/. I en canvi, ho fan malament al Casal del Raval: https://segur.casaldelraval.org/colaboradorTPV.html.
Un exemple ben fet correspon a una empresa, un cas d'ela geminada en una marca, molt interessant i intel·ligent ja que si es diguessin Vulladi hom pronunciaria una palatal i no una geminada que és el que correspon a aquest nom producte de la fusió de VULcanizados LADI.En el seu cas, aquesta empresa d'Elx, també han fet bé el domini a internet: www.vulladi.com. Enhorabona a Vulcanizados Ladi, SL.
En altres llengües
Ja sabem el problema que va tenir la Campos per a llegir el xarel·lo esdevingut "xarel 10". Però a la Wikipedia en altres llengües no tenen problema a l'escriure l'ela geminada: l'anglès, l'espanyol i l'alemany escriuen xarel·lo. Al francès escriu xarel-lo, amb ratlleta, però en alguna cosa s'ha de notar la grandeur.
Posem els punts a les geminades!
L'expressió posar els punts a les is, ha de tenir en català una altra variant com és posar els punts a les geminades. Si hem de puntualitzar bé alguna qüestió, tant se val si puntuem bé les is com les eles geminades, sí o sí?
La l.l asturiana!
Per cert, en asturià també fan servir el dígraf l.l, i en aquest cas sí que el represento amb el punt baix perquè és com ells el fan servir. En diuen che vaqueira i no equival a una l geminada sinó que serveix per a representar uns altres sons de caràcter dialectal i que sembla que són únics respecte a altres llengües de la península ibèrica:
N'asturianu, úsense dos (el dígrafu Ḷḷ; minúscula: ḷḷ) pa representar dalgunos soníos dialeutales del oeste cola Ll ó ll estándar que representa'l fonema llateral palatal (AFI) /ʎ/), casi toos con caráuter africáu, que constituyen soníos únicos nel conxuntu de llingües de la Península ibérica, comunmente denominaes che vaqueira. Poles dificultaes d'usar esti grafema en textos dixitales úsase'l símbolu non-diacríticu l.l (mayúscula: L.l).
Per tant, entenc que pot arribar a presentar-se fins i tot a inici de paraula, com ara l.lamar per ḷḷamar. Crec que -amb tot respecte- els podríem proposar que també facin servir el punt volat. Llàstima que no conec ningú a qui l·lamar per telèfon!
Sobregeminar
Entrem en #mode psicodèlic! La creativitat lingüística també la podem deixar anar amb una sobregeminació. Les geminacions, ja siguin l·l, nn, mm... el que fan és tancar la síl·laba anterior. Una sobregeminació té com a resultat un parlar tensionat, com feia el Dalí.
Horitzontalitat versus verticalitat
I per acabar... què passa quan el text té una disposició vertical?
A A A A
L L. L· Ŀ
· L L L
L E E E
E o L o L o L
L U U U
U I I I
I A A A
A
Entre aquestes solucions, és habitual que es triï la primera, com veiem a la fotografia. No és una bona solució, tot i que potser la segona és estèticament encara pitjor. La quarta és sens dubte l'òptima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada