No us empatxeu!

#Psicolabis #Etimologia .

-Digue-li al Patxi que ja n'hi ha prou de menjar pastissos! 

-És que diu que és el seu sant. 

-Tu digue-li que no és sant Patxi! 

Font: @ACUDlTS   #acudits 

Amb l'evolució fonètica, alguns mots perden el seu lligam fònic amb allò que representen, és a dir, la seva força onomatopeica. Per exemple Deum ha mantingut en català el diftong decreixent que denota ordre i serenor mentre que en castellà, com a conseqüència del tancament de la 'e' en 'i' ha donat lloc a un diftong creixent amb una iod, Dios, que transmet major violència fònica.

En canvi, en altres casos pot succeir el contrari. L'evolució del mot el porta a representar molt millor, encara que sigui per casualitat, allò que significa.

Seria el cas del verb empatxar, sobre el qual podríem fàcilment creure que té un origen onomatopeic directe. Però no és exactament així, ja que deriva del llatí impedicare, passant pel francès i per l'occità antics:  s. XIV; de l'oc. nòrdic empachar (impedir), provinent del fr. ant. empeechier, íd., ll. vg. impedicare, der. del ll. cl. impedīre (impedir).

Certament empatxar té una gran força expressiva. El grup -mp- donen sensació de ple, i el so de la -tx- ajuda a remarcar la força de l'expressió. Ampul·lós, ample, o fins i tot amb la variant sonora que li confereix més dinamisme: bomba... El contraexemple el trobem a l'anglès empty, però més que un contraexemple és directament una aberració lèxica perquè -com hem comentat altres cops- costa molt d'aprendre empty i full perquè la seva sonoritat ens indiquen exactament el contrari, empty sona a ple i full a buit. Per un anglès potser empatx podria sonar-los a un frugal àpat lleuger! Potser és per això que en diuen directament indigestion.