N'hi ha que se les pensen totes. Aquest joc de paraules bé mereix un psicolabis:
Parlem del job, no del Jobs sinó de la feina. Per a molta gent la feina és com un glop amarg. De fet, treball ve de tripalium, que era una tortura. Feina és més neutre, ve de facenda, és a dir, allò que s'ha de fer. I d'on prové job? Doncs em sembla que podria tenir una relació llunyana amb glop!
Diuen que job podria venir de la forma obsoleta jobbe, alteració del Middle English gobbe (peça, grumoll, bony, terròs). Avui dia existeix en anglès la forma gob, que vol dir una petita massa i també una escopinada. Segurament, gobbe prové del francès antic gobe (mos), que prové de gober (glop, glopejar), d'origen cèltic.
Gober, com gulp en anglès, com glop en català, tenen un origen onomatopeic, basat en la 'g' inicial i una vocal anterior. Per tant, job no ve de glop però sí d'un mot germà, amb el mateix significat i amb la mateixa estructura onomatopeica.
Se'ns confonen en el temps i l'espai el glop que t'empasses, el mos que mossegues, l'escupinada que llances (o que t'empasses), el bony o grumoll... i d'aquí un salt enorme cap a treball... El treball com una peça, com un bony, com una escupinada??
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada