En tot cas, com que és facua.org, doncs deu seu una cua organitzada.
Bromes a part, volia parlar de les cues. De l'etimologia de la cua, per ser exactes. La cua ve del llatí coda, però es va perdre's la 'd' intervocàlica. Com els andalusos que per dir boda diuen boa (Pepe, una boa, una boa!!! Pues viva los novios!!!).
En català, aquesta cohabitació de la 'o' i la 'a' que va quedar en coa es va eliminar evolucionant cap a un tancament de la 'o': i així ens va quedar la cua que els catalans tenim ara (entre cames o no).
Quan a l'administració d'incoa un expedient sembla que vulgui dir que el posen a la coa o a la cua. Tot i que això és cert, etimològicament el verb incoar no té res a veure amb la coda/coa/cua sinó que ve del llatí inchoare, amb el mateix significat d'iniciar o començar (dit especialment en llenguatge administratiu i forense: incoar una causa...).
En francès i anglès la cua ha evolucionat una mica més, queue, i en castellà hi ha aparegut un so enmig, cola.
Com que tot està relacionat, si incoeu un expedient i veieu que heu de fer massa cua, truqueu a facua. De vegades l'expedient desapareix o es marceix, cosa que és oportuna perquè són dos verbs incoatius!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada