A escola apreníem i aprenen a diferenciar descobrir i inventar. Sembla fàcil però hi ha nanos que hi són negats i els costa déu i ajuda.
El que no aprenen és que descobrir prové de des-cobrir, o sigui treure allò que cobreix (i per tant oculta l'evidència - que s'ha fet evident quan pot ser vista). Descobrir té una gran similitud amb desvelar: descobrint traiem allò que cobreix i desvelant traiem el vel.
I encara menys aprenen que inventar té les arrels etimològiques en el vent, com allò que el Bob Dylan deia que havíem d'escoltar. Invent ve de in-ventum, i ventum procedeix de vent i de venir. I és que és evident: el vent ve i les idees també vénen (vénen de venir, no venen de vendre: les idees vénen i sovint no venen perquè abans te les foten!). El que l'etimologia no ens diu és que per a ser un inventor o un geni calen moltes hores de treball i un segon d'inspiració. Per cert, la inspiració creativa prové, com podeu imaginar, de la inspiració respirativa. És a dir, que es tracta de portar cap a dins (inspirant) aquella idea que ens arriba dins el vent (in-vent!).
Si us és massa complicat, feu com deien a l'època del Franco, ¡Que inventen ellos! Al capdavall, si els invents els porta el vent, no cal descobrir-se el cap, és a dir que no cal treure's el capell en senyal de reverència. O si voleu, jugant amb el doble sentit de descobrir, no cal saber on tenim el cap!
Per cert, ara que convivim amb persones que porten un vel al cap, ja podem alternar el descobrir-se el cap (treure's el barret) amb desvelar-se el cap (treure-se'n el vel), tot i que em sembla que aquest ús no està reconegut!
Nota: article a Responsabilitat Global sobre el burca: 30.6.10 Per motius de seguretat, entri sense casc i sense burca, si us plau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada