Els chips (chĭp) anglesos, ja siguin de patata fregida, ja siguin microxips, o els trossos d'un objecte trencat (a small broken or cut off piece, as of wood, stone, or glass) provenen del llatí cippus. Nosaltres els hem catalanitzat amb la forma xip.
Cippus volia dir estaca, fita, làpida o estela, tronc colgat per a entrebancar l'enemic, d'on el sentit de soca emergent de terra i el d'altres objectes per a entrebancar o travar. En català ens ha donat el cep de la vinya, el cep bolet, en castellà el cepo de caçar, i el cepillo (caixa de fusta amb una ranura).
Però encara podem trobar més resultats en català ja que de cep hem obtingut encepegar i, d'aquest, ensopegar. Quan ensopeguem, ens entortolliguem etimològicament amb un cep.
Mentre que en anglès chip s'ha quedat amb el sentit de cosa petita, en català ha conservat més autènticament el sentit d'entrebanc.
Ara tenim cep, directament del llatí, i xip, també de cippus però passant pel francès antic i l'anglès. I en anglès li han incorporat tota la càrrega tecnològica del silici!
Per cert, en anglès també tenen cep, com a sinònim de porcino, un tipus de bolet. Prové, passant pel francès cèpe, del gascó cep, tronc d'arbre, i aquest del llatí cippus, fita, marca de límit.
La vida en un xip!
PD: chip està molt bé des d'un punt de vista onomatopeic com a cosa petita. Fixeu-vos que té una semblança amb xic, paraula comuna amb altres parlars i que un origen expressiu, si bé es relaciona amb el llatí ciccum (membrana que separa els grans de la magrana; cosa insignificant).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada