El color colló

A banda dels més coneguts, entre els colors hi ha el color porpra, el color atzur, o si es vol, el color d'ala de mosca, però mai havia sentit a parlar del color colló.

A banda de les dificultats per a esbrinar quin seria el testicle de referència, i a quina ètnia pertanyeria, hi hauria la dificultat objectiva per a distingir el detall del to per part d'aquelles senyores poc donades a l'observació cromàtica.

Ui, ui, m'estic embolicant massa en les meves cabòries quan acabo d'adonar-me que el meu interlocutor no ha dit exactament "el color colló" sinó "el col·loco jo". Són els problemes d'una mala pronúncia de 'j' i 'll' (ela palatal). 

Hi ha persones que per ieisme o perquè la seva llengua materna no tenia aquests sons, arrosseguen dificultats importants que fa que el puguin dir no solament una 'i' en lloc d'una 'll' o una 'j' sinó que directament puguin arribar a pronunciar una 'j' per una 'll' o viceversa.

Això passa perquè els estan començant a articular, i atesa la naturalesa palatal dels dos sons, els resulten massa propers, encara no controlen prou i els intercanvien atzarosament.

Ja sabeu, el color colló no existeix. Bé, sí que deu existir, però no està catalogat, no forma part de cap Pantone homologat! Certament, qui provés de catalogar-lo ho tindria ben pelut. 

En endavant, si us sembla entendre "el col·loco jo" podeu respondre sense embuts "sí, sí, que pesa un c...!". Que el col·loqui i aquí s'acaba el circumloqui.

Per cert, parlant de colors, sabeu que colour en anglès no es pronuncia amb 'o' sinó amb 'a'? Es diu kŭl'ər (és a dir: càler) ja que si diem -com fa molta gent- kŏl'ər (o sigui còler) el que estem dient és collar (que vol dir igualment collar).