L'home de l'Iran és com les que veig amb volant!

Ep, que jo no he dit això! No us penseu pas que vull parlar dels musulmans i de les dones que condueixen! El meu enunciat era més psicodèlic però l'heu entès malament. Escolteu-me ara bé perquè el que  jo havia dit és:

L'home delirant és com l'escabetx ambulant!

No sé perquè heu entès:

L'home de l'Iran és com les que veig amb volant!

Bé, no us amoïneu! El que us ha passat té un nom: us heu sentit confosos per l'homofonia!

No, no, no us enfadeu que aquest mot no té res a veure amb la vostra condició sexual! L'homofonia és la identitat fònica entre dos o més mots que tenen significats diferents. Dos mots són homòfons quan sonen igual però s'escriuen amb una grafia diferent. Per exemple: «supera» i «sopera», o fins i tot «s'opera». Etimologia d'homofonia: d'homo-, forma prefixada del mot grec homós (el mateix, igual) i -fonia, forma sufixada del mot grec phoné (veu, so).

A més també es poden donar homofonies amb unes característiques especials:

Homofonies transdialectals:

• Té la mà, Maria 
• Un catalanoparlant occidental entendria "te la mamaria".

Homofonies translingües:

• Ai si caus!
• I see caws!

• Nocal capensis (aplicat a una nova espècie de políquet capensis, de Ciutat del Cap)

Homofonies translingües transdialectals:

• Escolta! (pronunciat en valencià)
• Es colta? Es colta pelo golda (castellà pronunciat per un xinès)

Homofonies psicodèliques:

• sofà amb forma d'ela és una peça de mobiliari també dita chasselong
• s'ho fa amb forma d'ela és una postura del Kamasutra

Si un homo (home mallorquí) va a sa platja i diu "quanta de sorra, i quantes dones", no és que sigui misogin: segurament no ha dit "quantes dones" sinó "quantes d'ones".

Igualment, si un home diu "m'agrada la d'home" potser no està expressant un principi de comportament homòfil. Potser no li agraden els homes sinó els cavalls: "m'agrada la doma".

I és cal no confondre una expressió homòfona amb una d'homòfoba.