La lascívia de la ÿ holandesa

Hem parlat poc de temes gràfics relacionats amb l'etimologia. L'entrada on ho abordàvem de ple es deia Lletres que s'encavalquen, en referència a les lletres que han modificant el seu propi grafisme:

A mesura que les llengües evolucionaven, aquells que sabien escriure havien de solucionar com donar forma gràfica per a sons que eren nous. Per a escriure el so de la n palatal, inexistent en llatí, en català es féu ny, en portugués nh, en francés gn... i en castellà ñ...

Ahir vaig mirar quatre dades sobre l'holandès per veure com es pronuncia 'ui' en aquesta llengua. El motiu és que vaig estar fent un cafetó amb el Marcel Zuidhof, un holandès que parla un català magnífic. A banda del Cruyff (que no el parla de cap manera, ni magnífic ni dolent), els holandesos que han passat per Catalunya o que ja són catalans solen parlar un català molt bo, tant per la seva sensibilitat per les llengües com per unes certes similituds fonètiques entre totes dues llengües.

Respecte a la 'ui', ara ja ho tinc clar: œy (œ és el típic so francès que consisteix a pronunciar una 'e' però arrodonint els llavis com per a fer una 'o'). Ja sé dir Cruyff correctament, tot i que potser faré servir la millor catalanització de la pronúncia: croif.

Però vaig fer una altra descoberta, sobre un grafisme que desconeixia: la ij o ÿ. Es veu que ij és una unitat i va començar a escriure's ÿ ja que a mà tenen exactament el mateix aspecte. És interessant per dos motius:

• afecta a un so vocàlic i no consonàntic com les altres més conegudes
• no es munten les lletres una damunt l'altre sinó que s'ajunten l'una al costat de l'altra

Aquest darrer aspecte mereixeria una anàlisi -que no faré- sobre la lascívia de certes lletres, i com algunes s'ho fan al damunt i altres a peu dret!

L'IJ és una lletra emprada en escriure en llengua neerlandesa que suplementa l'alfabet llatí habitual i representa el so [ɛɪ] o [eɪ] quan és tònica i [ə] quan és àtona.

Contràriament a la resta de diftongs o combinacions de dues vocals que apareixen en el neerlandès, l'IJ constitueix una unitat inseparable, de manera que si va en majúscula cal escriure IJ; i no pas Ij (per exemple: IJsselmeer). A vegades però el conjunt "ij" s'escriu com a "ÿ" (que a mà sovint tenen exactament el mateix aspecte).

Això és el que diu la viquipèdia:

En neerlandès se l'anomena "IJ llarga" per oposició a l'IJ curta ei, que en la majoria de dialectes sona igual (però aquest darrer conjunt és considerat un diftong).

Cal no confondre-la amb l'Y/y (i grega), que en neerlandès és una lletra que només apareix en paraules estrangeres.

L'IJ aparegué com una deformació d'una i llarga, escrita incialment com a ii, però que posteriorment (segles XV o XVI) esdevingué ij o y. Per comoditat els impressors del segle XVIII o XIX la reduïren a un sol caràcter: ÿ (y amb dièresi). Darrerament però, en neerlandès hom tendeix a escriure IJ/ij, si bé la variant Y/y roman en l'afrikaans.

A partir d'ara, quan vegi escrita una Ÿ me la miraré amb simpatia, amb complicitat lasciva, i li sabré veure la cara divertida amb els dos ullets al damunt. Malauradament, l'holandès modern -més cast!- ha separat de nou la parella i torna a fer "ij". No deixar de mirar-me el dígraf amb simpatia i a fer-li l'ullet a veure si es torna a fusionar!