En aquest bloc, on juguem amb les paraules i les lletres, no podríem deixar de reproduir aquesta suggerent hipòtesi de Jordi Bilbeny, a qui, atès l'immens treball que està fent per trencar amb l'acceptació acrítica de certs pressupòsits històrics, li donem una gran credibilitat.
El Diccionario de la Lengua, de la Real Academia Española, diu que el mot castellà "Quijote" pren sentit "a través del catalán cuixot". I són força els entesos en literatura i els erudits serventins que ho repetixen llibre rere llibre, article rere article. Amb tot i això, jo no crec que el mot quixot que dóna títol a l'obra més important d'En Miquel de Servent i al seu personatge principal, vingui d'aquesta part de l'armadura. Primer, perquè a la novel·la, l'autor no hi fa cap menció ni especial ni particular. I segon, perquè mai no se l'arriba a identificar amb el protagonista, ni ho dóna remotíssimament a entendre ni a suggerir. Justament per això, la llengua ens descriu un personatge quixotesc no pas com algú que tingui relació amb el cuixot de l'armadura, sinó com un individu delirant, amb alguna mena de pertorbació mental.
Ara bé, atès que Don Quixote (que és amb aquesta grafia com apareix a totes les edicions antigues) és un personatge perillós, que embolica, vexa, ataca i intoxica tot el que li surt al pas, jo hi veuria més aviat una referència a la seva toxicitat. Tant llavors, a final del XVI i començament del XVII, com avui dia, el castellà és vist pel català conscient com un ésser arrogant, superb i intoxicador, que ha perdut el seny, perquè s'ha cregut el que ha llegit i que, per raó del seu alienament, no pot percebre la realitat tal com és i només veu la seva pròpia paranoia.
Jo estic convençut que Don Quixot havia de ser, a l'edició primigènia perduda, un Don Tòxic. Perquè els seus fets ho evidencien obertament, sense cap mena de fissures i perquè Tòxic al revés és, precisament i justament, Kixot! La qual cosa, si fos certa la meva conjectura, evidenciaria de retop que el llibre va ser escrit en català, per tal com Don Tòxic només té sentit en aquesta llengua. Tóxico no hauria donat mai Quixote, ni Quixoto, sinó Oquixot, com qualsevol lector pot comprovar a ull nu, sense gaires filigranes intel·lectuals.
Jordi Bilbeny
La llengua àrab i el nom de Don Quixot
Es pot interpretar que el nom de Quixot vol dir Tòxic? En Bilbeny fa anys que ho defensa. Ara en Brauli Tamarit n'ha trobat una nova prova: la llengua àrab en què En Servent explica que era escrit el manuscrit original.
Il·lustració del Quixot
En Jordi Bilbeny ja ha apuntat que el nom del Quixot cal llegir-lo al revés perquè tingui sentit: Tòxic. Amb la inversió de les lletres del protagonista corresponent, però, crec que En Miquel Servent ens informa de la clau amagada del llibre: Per això, en un moment de l'obra, l'autor ens diu que es tracta de la traducció d'un manuscrit àrab. Com vosaltres sabeu, en l'idioma àrab les lletres s'escriuen, a l'inrevés de l'alfabet llatí, de dreta a esquerra.
Per la qual cosa, el nom del «Quixot» s'ha de llegir «Toxiq»; o sigui «Tòxic», com diu En Bilbeny. Però també cal veure-hi el camí de la nació catalana (amb València) que, invertit, recorre un camí intoxicat, que va del seny que recupera el Quixot a les platges de Barcelona fins a la bogeria de la Manxa, on hom es creu el que no és. En Sirvent ens recorda aquesta clau al final de la seva primera part quan el Quixot acaba enfrontant-se
amb el cavaller de la Blanca Lluna. Podeu extreure potser més interpretacions de l'obra en la mateixa línia en base a aquesta clau genial d'en Servent, que us deixo a la vostra consideració.
Brauli Tamarit
amb el cavaller de la Blanca Lluna. Podeu extreure potser més interpretacions de l'obra en la mateixa línia en base a aquesta clau genial d'en Servent, que us deixo a la vostra consideració.
Brauli Tamarit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada