Si street és un mot llatiníssim provinent de strāta, encara podem furgar en altres derivats. Vegem el cas de stray, que prové del francès antic estraier, derivat de estree, carretera, del llatí strāta.
En anglès stray vol dir extraviar-se, esgarriar-se, desviar-se, apartar-se del camí (en sentit literal o figurat), perdre's, vagar, distreure's, deixar-se portar per la imaginació...
Fixem-nos que les paraules per a dir-ho en català també fan referència a sortir de la via: extraviar-se, desviar-se. És curiós l'origen d'esgarriar-se: segurament d'un encreuament de l'antic descarrerar-se amb desviar-se, i amb influx de esgarrar-se pel que fa a la part inicial del mot.
A partir de stray fan l'adverbi astray (lluny del bon camí), que ens permet dir to lead astray (portar lluny del bon camí) que seria una manera etimològica de seduir: sēdūcere : sē- (a part) + dūcere (portar, to lead).
Però compte que si sortiu del bon camí no us astrayeu ni us foteu de ioros!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada