Ha saltat la notícia segons la qual Boixareu disputarà a Rosell la presidència de Foment del Treball per a renovar la patronal, i ho han fet amb el següent lema: "Foment Futur. El Foment que les empreses necessiten".
És divertida la idea de "foment futur", ja que juga amb el nom de la institució, Foment del Treball, i amb el verb fúmer, versió endolcida (algú diria descafeïnada) de fotre. Hem de fúmer futur, o en gerundi, fument futur, implica un "fer futur" però amb l'empenta que comporta el fotre/fúmer.
Es clar que posar un fotre/fúmer també fa que ràpidament sentim un ressò dins del magí com de fotre al camp. De petit, recordo haver sentit més "fum al camp" que un massa agressiu "fot al camp". Fument futur em diu fent futur però em ressona amb una vehemència com de fumem-los al carrer, o que es fumin, que es facin fúmer...
Desconec si han sospesat aquestes derivades, però en tot cas el lema sols diu Foment + Futur i la resta són conjectures impossibles de demostrar. Però el magí imagina...
Per cert, m'agrada recuperar el fúmer. El fotre és un verb molt útil, molt viu i molt present. Ens serveix com a verb multi-ús, que pot voler dir infinitat de coses. És útil per a la llengua tenir algun verb d'aquests, alhora que és bo tenir-ne la seva versió suau, fúmer, fet que reforça la duresa del fotre original.
Fotre prové del llatí vulgar fŭttĕre i aquest del llatí clàssic fŭtŭĕre, que volia dir fer el coit. Fúmer, per la seva banda, sembla que no està documentat abans del s.XX, i es creu que aquesta variant eufemística s'hauria format per un procés analògic a partir de fumut, substitució fonètica eufemística per fotut (pronunciat futut en cat. oriental), d'on s'hauria format fúmer amb tota la conjugació [vegeu el diccionari de l'Enciclopedia]
En anglès, el verb que faria més aquesta funció tot-terreny potser seria el get, però no té tanta riquesa semàntica i no toca tant el tema sexual (crec!). Altres mots comodí fantàstics en català serien daixonses i dallonses. I també hi ha fa servir el barrufar. Què barrufarem aquesta nit? L'origen de barruf li atorga un sentit magico-boirós.
Ara, tornant al fúmer, amb una persona que no domini gaire el català, aneu amb compte amb allò de trobar-te'l i dir-li un "Què, com va? Què fums?", perquè pot passar que li estàs engegant un "qué humos!". Per altra banda, també pot donar a errors psicodèlics si a un català li diem: Què? Què fumem aquesta nit?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada