Pel food

-Com és a la porta del pis hi tens un cagarro?
-És que volia una catifa com la del veí, però era massa cara i em vaig haver de conformar amb una tifa!

Recordo que a cals avis sempre havia sentit a parlar de les estores, però a casa nostra ja vam passar a les alfombres. I jo, per la via de l'aprenentatge escolar, he incorporat la catifa. Curiós que en tres generacions hem emprat tres mots diferents, un procedent del llatí, un del castellà i l'altre de l'àrab.

• estora prové del llatí storea, amb el mateix significat
• catifa prové de l'àrab caṭîfa, amb el mateix significat

Però encara hi ha un altre concepte a introduir, perquè resulta que les catifes que es posem a l'entrada de casa, davant la porta, són de pelfa.  La pelfa és un teixit de seda, llana o moher, semblant al vellut, però de pèl més llarg, el qual augmenta la brillantor del teixit. Llegim al diccionari de l'enciclopèdia que el mot procedeix potser d'un anglonormand *pilfilt, comp. del germ. filt 'drap pelut' i el ll. pĭlleum 'casquet de roba', contret en *pelfle i dissimilat en pelfa.

Resulta que en castellà en diuen felpa, fet que fa que força gent usi aquesta versió i desconegui la catalana. Alhora en castellà fan servir el derivat felpudo per a anomenar aquestes catifes de l'entrada. En català, amb doble lògica, les anomenem pelfuts. Dic amb doble lògica per dues raons:

• La primera és perquè deriva de pelfa, i no de felpa!
• I la segona és perquè, vosaltres que sabeu anglès, comprendreu de seguida que aquesta catifa és pel food, o sigui pel peu!