Un boix txec

Que no ens espantin a l'hora de pronunciar paraules rares en altres llengües llunyanes! O no ens espantem abans d'hora. Per exemple, en ucraïnès, el so més difícil segons totes les gramàtiques per a aprenents d'aquesta llengua eslava és la Щ (щ en la versió minúscula). Aquesta lletra té un so compost del que en català seria una x i tot seguit una tx. És a dir, literalment: xtx.

No dic que no comporti una dificultat articulatòria però els catalans, si sabem pronunciar la cadena fònica que us proposo tot seguit ja ho tenim superat. Digueu: un boix txec. Doncs ja està, prova superada.

I és que provar els sons estranys en un context proper com són les paraules pròpies facilita que ens hi puguem acostumar. Si voleu adquirir facilitat amb aquesta consonant podeu anar per carrer musitant boix txec boix txec boix txec...

Un boix txec carregat d'imouxen

I amb l'anglès ens passa el mateix, els aprenents d'anglès sovint s'espanten davant algunes paraules i intenten fer-les amb fonemes estranys que ni controlen quan de fet la seva pronúncia real es correspon amb fonemes catalans. Si hem de pronunciar emotion ens anirà bé saber que es pronuncia imouxen, amb la pronúncia catalana oriental.

No vull dir que haguem de mostrar la transcripció equivalent en català sempre ni per sistema! Estic intentar indicar que sovint detecto (jo mateix l'he patida) una certa inseguretat en la pronúncia de l'anglès, fins i tot en paraules on no hi ha complicació pels sons. Mostrar que sona com una possible paraula catalana com imouxen  hauria de facilitar llançar-s'hi i perdre algunes pors.

Per cert, és curiós que sovint, algunes males pronúncies en anglès es donen precisament en paraules llatines. Les paraules d'origen no llatí solen tenir una o dues síl·labes. Aquelles paraules d'origen llatí i llargues solen fer-nos dubtar perquè la nostra familiaritat amb aquella arrel tant en la pronúncia com en l'accentuació fa que puguem fer-la erròniament en anglès.