La primera era sobre el conseller Saura i el tol·le-tol·le que s'ha muntat amb una desocupació no autoritzada pel jutge i amb el secretari general Boada manifestant-se amb els vaguistes. La segona feia referència a la troballa de gran valor de 140 ous de dinosaure a l'Alt Urgell. Quins ous! (els del dino, vull dir)
Un dinosaure és un rèptil pertanyent al grup dels dinosaures, que és el nom genèric, sense valor sistemàtic, donat als rèptils de l'era secundària que provenen dels arcosaures i que comprenen dos ordres: els saurisquis i els ornitisquis.
Aquest mot es composa de dino- i -saure. Dino- és la forma prefixada del mot grec deinós, que significa 'terrible', mentre que -saure és la forma sufixada del mot grec saũros, que significa 'llangardaix'. Llargandaix terrible!
Però si mirem al diccionari per Saura, no ens trobem cap saure sinó un color:
saur -a [de l'oc. ant. saur, íd, probablement d'un germ. frànc. *saur 'sec, pansit']
adj Groc fosc.
Tornant al nostre amic dinosaure, en anglès es dóna un fet curiós en la pronúncia: dinosaur es pronuncia dī'nə-sôr', és a dir dàinəsssór. Fixeu-vos que en anglès, igual que català, les 's' entre vocals són sonores i les 'ss' sordes. Però en aquest cas, l'anglès no compleix la regla. El fet és que es tracta d'una paraula composta (però haurem de revisar si hi ha altres exemples equivalents). Mentre que en català, malgrat ser un mot compost, es pronuncia com un sol mot i, per tant, amb 's' sonora, en anglès mantenen el so dels dos mots per separat i, per tant, la fan sorda. En català diem saure (amb la 's' sorda) i dinosaure (on passa a ser sonora). En aquest cas, el català ha estat per regular i més evolutiu, mentre que l'anglès més conservador!
Però si mirem al diccionari per Saura, no ens trobem cap saure sinó un color:
saur -a [de l'oc. ant. saur, íd, probablement d'un germ. frànc. *saur 'sec, pansit']
adj Groc fosc.
Tornant al nostre amic dinosaure, en anglès es dóna un fet curiós en la pronúncia: dinosaur es pronuncia dī'nə-sôr', és a dir dàinəsssór. Fixeu-vos que en anglès, igual que català, les 's' entre vocals són sonores i les 'ss' sordes. Però en aquest cas, l'anglès no compleix la regla. El fet és que es tracta d'una paraula composta (però haurem de revisar si hi ha altres exemples equivalents). Mentre que en català, malgrat ser un mot compost, es pronuncia com un sol mot i, per tant, amb 's' sonora, en anglès mantenen el so dels dos mots per separat i, per tant, la fan sorda. En català diem saure (amb la 's' sorda) i dinosaure (on passa a ser sonora). En aquest cas, el català ha estat per regular i més evolutiu, mentre que l'anglès més conservador!
Però no diríem tota la veritat si no expliquéssim que en algun cas molt determinat en català actua com l'anglès: vegeu com es diu asèptic, amb 's' sorda malgrat tenir una 's' entre vocals. Quan entren en joc prefixos vius com a-, no es modifica la pronúncia del lexema principal i tampoc s'escriu amb doble 's'.
Així, al costat d'asèptic, es manté el sèptic, del grec sēptikós 'que engendra putrefacció'.
No sabem si els ous del dinosaure eren sèptics o asèptics, però davant algunes notícies som escèptics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada